domingo, 7 de febrero de 2010

Divertir-se amb la filosofia

 

Penso que avui dins educació vivim una mena d'interès forçat per programar-ho absolutament tot. Això no vol dir que organitzar i planificar no sigui una bon mecanismes de proposar-se objectius i arribar a resultats però moltes vegades pot resultar ser més un tràmit que una eina per l'aprenentatge. Precisament aquesta setmana la meva experiència d'improvisació -moltes vegades oblidada - va produir en mi una reflexió que voldria compartir amb els meus lectors del bloc. Avui la filosofia i ciutadania que impartim a primer de batxillerat ha quedat reduïda a dues hores de classe setmanal i això representa que en moltes ocasions (sortides d'altres àrees, activitats del centre, ..) es queda reduïda a una única hora. Aquesta setmana només he tingut una sola hora amb tot el  grup i una part del grup restant els hi vaig proposar una activitat. El text era de Joan Barril "100 contes morals" Ara llibres , 2008. El text porta per títol " Òptica d'augment". I diu així :
"Cada vespre a la mateixa hora l'home que viu sol des de fa dies veu amb els prismàtics la dona que viu sola entrant a casa seva a l'altra banda del gran pati interior de l'illa. Amb la finestra oberta la dona fa com si no fos mirada: s'acosta a la cuina , es preparara una copa, s'estira al sofà mentre fa com qui llegeix i la faldilla se li arremanga fins als malucs, es treu la roba i entra i surt del bany mostrant-se i acariciant-se , sempre tenint en compte on hi pot haver la mirada del seu públic.L'home que viu sol fa temps que enyora l'amor de la seva vida, que un dia se'n va anar amb un cop de porta.L'home que viu sol es fa el trobadís pel carrer amb la dona que viu sola , prenen unes copes i se senten contents i tranquils com vells amics. La dona que viu sola li diu a l'home que viu sol si vol pujar una estona i ell diu que sí. I demostra que sap on són els interruptors , on és la tele, la cambra de bany i el còctel que ella es prepara cada dia. Després d'haver-se estimat sense estimar-se gaire , l'home que viu sol s'acosta a la finestra oberta i mira a l'altra banda del pati cap a casa seva.Li sembla veure la silueta coneguda. Allà , al seu pis de sempre , hi ha el gran amor de la seva vida que ha tornat a casa per tornar a començar, però que acaba de deixar els prismàtics abans del segon i definitiu cop de porta. " 

Llegim el conte i a continuació demano que pensin per parelles tres adjectius aplicables als tres personatges que surten en el text. Al cap d'una estona ho posem en comú i surten coses sorprenents doncs alguns d'ells diuen que l'home sol és un pervertit i la dona sola una alcohòlica  i la dona-esposa una enganyada. Discutim aleshores sobre els motius dels adjectius proposats i s'estableix un diàleg molt engrescador i que els motiva a  buscar comparacions entre conceptes i sinònims.. Un d'ells  amb  la diferencia entre enganyar i "fustrar".
Un altre fa una puntualització sobre la diferència entre mirar -sense voler- i observar amb una clara voluntat i intencionalitat. Per això diu que l'home sol és un pervertit. Es pregunta aleshores si anar a la platja i veure noies en top-les podria ser el mateix ? Sembla que no seria el mateix. A continuació demano que busquin un final al conte. Totes les interpretacions són pessimistes amb final tràgic... Les apunto a la pissarra i les analitzem per demostrar que potser podria existir una opció menys dolenta...En un cas la dona-esposa marxa definitivament de casa i ell es queda sol novament; en un altre la dona sola és una dona de companyia i l'home sol ha de pagar els seus serveis , cosa que no acaba fent i torna sol a casa novament; en el tercer cas la dona sola i la dona-esposa han establert un pla conjunt per veure el grau de fidelitat de l'home , i elles dues descobreixen que no es poden fiar d'aquest gran amor de la seva vida...  Els hi proposo un nou final més feliç per veure si poden ser més creatius .... Pot existir un final feliç en aquest conte ?  Una alcohòlica, un home infidel i una dona amargada poden tenir possibilitat de redempció , d'expiació ...?  La veritat es que sembla que no és possible per ells doncs la classe finalitza i fins la setmana vinent no trobarem la resposta...


1 comentario:

Anónimo dijo...

Quin exercici més bo, profe. Se'm passen pel cap, com a poc, 3 finals feliços, en un d'ells hi participen tots tres jejeje. Si et ve de gust te'ls explico.
Crspt.