Buscar este blog

jueves, 15 de octubre de 2009

En quina mesura la veritat es pot convertir en pura assimilació ?



"No costaria demasiado acabar concluyendo que si la filosofia està siendo arrinconada en la enseñanza media es porque, como la literatura, ocupa el lugar de la vergüenza, donde se muestra demasiado a menudo la dificultad que tenemos en la actualidad en enseñar a leer y escribir correctamente a los niños en las escuelas. "  [font : Pequeñas doctrinas de la soledad. Morey , M]


Hi ha coses que no ens haurien de sorprendre però produeixen sense voler un efecte contrari : de perplexitat. Hi ha un 79 % d'alumnat a Catalunya que es decideix per la filosofia a les proves de les PAUU.  Enguany la mitjana ha estat un 5,83 amb una desviació del 1.2 respecte altres anys. 
En aquest sentit el rebombori produït per la correcció en alguns centres fora de la seva tradició fins ara de superar en escreix les proves es conseqüència d'un únic corrector novell que ha estat molt estricte en la seva baremació. Malgrat hi ha molt poques reclamacions al respecte doncs els nois i noies no realitzen aquesta tasca purament administrativa de demanar una segona correcció com a segon criteri. Els correctors es convoquen per revisar prèviament tot just a l'inici per valorar la dificultat i filar ben prim al respecte. La doble correcció si ve al cas sempre farà mitja amb l'anterior. Però estem exclussivament parlant d'un 5 % de reclamacions. 
Però es cert que un es pregunta : 

1.- Pot un noi o noia de batxillerat que ha seguit un sistema on s'educa  sempre acompanyat al llarg de tot el procés d'escolarització realitzar una reclamació com a part d'un procés administratiu i de funcionalitat seguint la jurisprudència ?   

2.- La revisió de la prova només obliga a una mitjana entre la nota reclamada i la nova nota proposada ? 

3.- L'estadística que vol justificar : la gran capacitat per corregir bé , la incapacitat per saber reclamar com cal ?  

Aquestes qüestions obren seguidament el debat posterior : sembla que els autors seran el mateixos en filosofia però amb la salvetat de no ser agrupats en parelles , es trenca doncs les parelles de fet dins el sistema. Tothom va sol amb si mateix.  Els textos que el curs anteriors part del professorat va qüestionar per la falta de "significativitat " continuaran. 
Les preguntes seran les mateixes . I apareix l'anomenat fons d'autors : Aristòtil, Locke i Kant. 

Per això el  professorat gemega silenciosament i afegeix a la reunió que si qui presenta l'acte no és responsable de res del que es diu ni del que es pot dir , potser deixem de venir a classe i ens convertim en devots acòlits de l'absentisme escolar i funcionarial.

1 comentario:

Dolores Alcántara Madrid dijo...

Sembla ser que arreu ja fa temps que és un fet que no importa què es diu ni on, que res no canviarà si els que "porten el tema", no volen canviar. Ni que participem alguns dels afectats. No importa l'opinió dels professors de filosofia que fan la filosofia de 2n de batxillerat. Res no canvia. Caldrà que canviï l'equip de treball de filosofia de les PAU. En aquest país sembla que governar és tenir un temps la paella pel mànec i imposar la manera de veure les coses. Si es queden sols, si passem d'asistir a les reunions encara tindran a ma que no es podem queixar si no ho hem fet en el lloc adequat, a més de comptar amb "tota la llibertat del món" per actuar, com si ara no la tinguessin... Mobilitzacions per reinvidicar la filosofia en la secundària? Tot dependrà de la dimensió de la poltrona funcionarial en què ens trobem situats i del temps que portem en ella, de la vessant ideologia per la qual perdem evident oli filosòficament parlant, i de com ens ha anat fins ara la vida dins del marc de pensament que vam fer nostre i que potser no ens hem molestat a revisar ni un cop... AIxí que polemitzem sobre les PAU i fem classes de filosofia per guanyar-nos la vida. Jo prefereixo la via que el Xavier fa seva a partir de la inspiració que aporta Onfray: que a les aules de filosofia es donin les condicions d'una vida filosòfica. Tota una guerra pendent de fer. De moment, vaig encetant batalles. La de les PAU a la reunió no va ser ni un tanteig, sinó la ratificació de la derrota des del desconcert. Aquella professora que després de molts anys d'exercici professional va confessar sentir-se perduda va ser la intervenció que més em va sobtar. Em sentia perduda per novella, per poca experiència a la filo de 2n de bat, tant anys abandonada entre l'alemany i altres herbes. Em va fer bé i va recollir el final de tots els arguments i tots els intents per fer la feina docent decentment.

PUBLICIDAD GRATUITA