domingo, 6 de septiembre de 2009

Nur

He anat a comprar una mica de peix. La taula continua sent ara per ara el moment del dia on es comparteix més amb tothom.Bé, si no es mira la televisió. Per això sempre li dono importància. Parlem del que hem fet, del que ens preocupa, del que també ens ocupa ... 
Tenia pensat fer un arròs amb calamars, musclus, gambes, galeres, escamarlans, cloïsses, .... Però en arribar ha succeït un fet misteriòs. La bossa amb les galeres que he deixat sobre la taula de la cuina ha desaparegut. He volgut tornar a la botiga tot creient que era fruit del meu oblit però la botiguera ha negat amb rotunditat que haguessin quedat sobre el mostrador. El misteri encara s'ha incrementat més però la meva lògica fa pensar que potser pel camí a casa les galeres han caigut de la bossa atapeïda amb la resta de la compra. A la fi l'arròs ha estat sense el gust de les galeres però no ha estat desancertat. 
Ja fa una setmana que encara continuo donant  voltes al misteri. Avui diumenge com altres em dedico al petit jardí que tinc. Tallo els brots secs, pulveritzo pel pulgó les gardènies, ajudo amb un tutor a l'heura, resituo els aloes dins el seu lloc, .... De sobte he sentit una forta olor que venia del fons on tinc un enorme ficus que vaig rescatar del carrer. La meva sorpresa ha estat en trobar la bossa de les galeres amagada com si fos un tressor. Aleshores he pensat que la Nur, la meva gateta negre com el sutge , havia fet de les seves. Intrèpida caçadora de mosques, de escarabats, i sommiadora amb coloms que creu que algun dia podrà caçar , la Nur havia amagat el seu trofeu. No havia cap misteri simplement ella tenia aquelles preses mortes a la seva despensa particular. Instint animal , quina naturalesa !!!!  

1 comentario:

Anónimo dijo...

Pobreta la Nur...m'agrada el teu blog felicitats per ell i per la teua constància.
Natxu