Buscar este blog

martes, 15 de septiembre de 2009

La mort

No arriba quan vols, ni quan la demanes. Ella ens atrapa com si res.. Aquests dies vola sobre meu. Un ex alumne amb 23 anys per anorexia. Un amic i la seva amiga de 29. Un pare d'una amiga . Un actor que va fer Ghost .....Protocol per la fi d'una biografia. Som biografies, pures biografies... Marcades per les empremptes del que som, ens fa, ens dibuixa, ens desagrada i ens determina. No podem decidir molts cops. 
Tanatori sala de vetlla número 3 el meu pare, sala de vetlla número 11 el meu tiet,  sala de vetlla número 1  el pare de la meva amiga. La fi. 
Per occident la mort es silencia. No hi ha records vius, els morts s'acaben oblidan i això és molt diferent a orient on els morts formen part dels dia a dia, del que s'explica el que som i el que fem. 
Plató en el Mite d'Er ens parla d'aquest traspas amb el barquer i les dues monedes als ulls per arribar a l'Hades. Er realitza un viatge per les profunditats d'aquest món. Dante a la Divina comedia utilitza també aquesta metàfora del viatge per el cel, l'infern  i el limb. Més tard també Virgili a l'Eneida ens planteja el mateix un viatge , un traspàs...  Sempre és un viatge que hem de fer sols. 
Això és tot   un viatge sense possibilitat de retorn , i un únic punt d'arribada.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

El pensador mirant al mar. Esperant?
Crspt

salvador dijo...

T'acompanyo amb el sentiment.
Molt bona la foto de Llançà.

PUBLICIDAD GRATUITA