miércoles, 24 de junio de 2009

EDUCACIÓ , DIA A DIA .FILOSOFIA I EDUCACIÓ , UN ITINERARI INDISSOCIABLE.




Parlar no resulta fàcil.Potser perquè entre paraula i paraula hi ha connexions contextuals que carregades de referents omplen de matisos i prejudicis els nostres espais existencials.
El llenguatge sotmet a unes regles el joc en els distints usos que en fem del mateix. Però el nostre món és el nostre llenguatge com Wittgenstein semblava afirmar.
Dilluns 22 de juny sis de la tarda ràdio mataró emet el programa número 30 darrer de la temporada. El tema FILOSOFIA I EDUCACIÓ , UN ITINERARI INDISSOCIABLE. Els tres contertulians iniciem el programa amb una encaixada de mans. La presentació serveix per advertir a l'oient fidel que intentarem no fer badallar entre crispeta i crispeta. S'inicia amb un text llarg que parla de la filosofia com disciplina que busca arguments racionals dins el paradigma de l'home subjecte on experiència i acció han d'anar lligades. Però com s'adapten les idees al saber actual ? sembla que l'epicentre de qualsevol concepció neix d¡una elecció filosòfica per afirmar els valors, aprendre a ser integrant una ètica autonòmica, aprendre a aprendre amb certes habilitats metacognitives i un aprendre a educara des del coneixement integrat en el saber complex i divers. La filosofia busca un holisme global per transmetre nous coneixements psicosocials. Per això la filosofia com una acció permet relacionar-se amb l'educació com a formació per un aprenentatge significatiu i per una filosofia crítica.
Aleshores dins l¡estudi reduït de ràdio amb els auriculars a les orelles penso : "què vol dir significació ? " Segueix el discurs domesticat per el llenguatge tot citant a Jose María CAlvo i que la filosofia ha de generar una pràctica com a problema...
"L'esperit crític no ha canviat tant i cal ser crític amb la societat dins uns codis morals per seguir els distints estils dels filòsofs...." senyala un contertulià..
Torna a colpejar-me una nova idea-força dins meu ..... Utilitzem la paraula crítica per omplir tot de res o de no-res... S'estableix un diàleg , dins el debat per delimitar el concepte... Crític en el sentit de ... interpel·ladora directament al nucli de tota vida humana... Educar com una instrucció en els referents i valors que responen als nous models socials de les formes de pensament de la filosofia...
Novament discrepo amb aquest concepte "interpel·lar" ..El pensament crític prové de la tradició anglosaxona "Thinking philosophy" amb un referent clar per la filosofia de la ciència. Curiós ,penso ?
Bla , bla, bla ........................
"Del claro , o del recorrer la serie de claros que se van abriendo en ocasiones y cerràndose en otras, se traen algunas palabras furtivas e indelebles al par, inasibles, que pueden de momento reaparecer como un núcleo que pide desenvolverse, aunque sea levemente; completarse más bien, es lo que parecen pedir y a lo que llevan. Unas palabras, un aletear del sentido, un balbuceo también, o una palabra que queda suspendida como clave a descifrar; una sola que estaba allí guardada y que ha dado al que llega distraído ella sola.Una palabra de verdad que por lo mismo, no puede ser ni enteramente entendida ni olvidada..."
maria Zambrano , Claros del bosque.

El llenguatge l'utilitzem moltes vegades entre la vida y la mort, entre el desig de fugir de nosaltres mateixos i la presó que ens configurem dins la societat on són i habiten els altres. No podem escapar d'aquesta textualitat que volem immortalitzar a través del propi text.. Ens diem, ens expliquem, ens escoltem per no reconèixer el que som, el que pensem i el que ens descriu..Perquè resulta molt diferent explicar el que aprenem de descriure el que creiem... El que ens dibuixa ofereix en nosaltres un espai de llibertat en la mesura que deixem el significat i la significació per el final de la nostra etapa existencial... La tertúlia segueix amb la pregunta òbvia sobre la utilitat de la filosofia avui en dia ? La resposta la trobem en els examens de selectivitat d'enguany : sobre Plató i el fragment de la immortalitat de l'ànima del Fedó i sobre Hume i el fragment sobre el sentiment moral de les seves investigacions sobre la moral i la conducta humana. Quin és el nombre d'alumnat que a Catalunya ha optat per triar filosofia quan podia escollir Història ?
Però si la mitjana de les proves com llegia fa poc no resulta més que per valorar amb un sis el grau del que considerem útil per superar una prova d'accés a la Universitat , aleshores potser si que cal començar a reinventar-nos novament per esperar cada vegada més el silenci de les esperes entre pregunta i pregunta que un locutor de ràdio ens podrà fer qualsevol dia tot debatent sobre la FILOSOFIA i l'EDUCACIÖ ...
( convindria llegir aquest post amb les suites de chello de J.S. Bach per arribar al final )



No hay comentarios: