viernes, 26 de junio de 2009

ALADIN ,GENI SENSE SABER-HO !!!!



Jutjar no resulta mai fàcil.Si canviem la paraula per valorar segueix servint-nos per parlar d'una acció humana de les més complicades i complexes. El munt de variables que poden intervenir quan jutgem l'altre resulten o poden resultar infinites. Quin és el millor criteri de selecció ?
Un tribunal jutja i sentencia més tard sota els paràmetres que ell considera més adients per valorar, examinar, provar, considerar... Quines ulleres encastades serviran per veure millor la realitat que examinem ?
L'altre resta indefens i pateix en molts casos la mirada severa o no de qui darrera la seva taula sentencia aquella exposició o lectura oral que exemplifica amb tota contingència alguna cosa semblant al que se sap , es creu, es pensa, es parla i s'alliçona. Les mans tremoloses de qui pausadament o no segueix aquest ritual de domesticació social on ell mateix s'empetiteix com una simple cosa ridícula i petita per donar un !ja esta ! a la resta del tribunal.
L'entusiasme jove espontani i irreverent sovint es presenta com a defensa de les noves generacions d'aspirants al saber. Encara aquella experiència novella fa que generi certs recels entre qui mira impassiblement el que sent, escolta, observa i corregeix. El comentari a peu de pàgina és útil o no en funció d'aquesta nova mirada jove i fresca que origina el sentiment de vida rica i plena , de vida per fer i per aprendre. El ritual segueix marcant la veu baixa, la veu alta, la veu ràpida i precisa, la veu que entrelliga les paraules com si no res o com si ho fos tot,
El discurs avança i permet que la lucidesa neixi poc a poc com una sageta que marca en el seu objectiu amb precisió intel·ligent . Aleshores la son consumeix la sala i la calor fa pansir fins i tot els cabells de qui avalua. Res desperta de la hieràtica imatge de qui tot assegut a la cadira es contorsiona amb braços i peus com un autèntic faquir hindú. I un silenci aclaparador omple cada racó d'aquest espai on aspirants lluiten i ploren en silenci el que no han dit, el que no han fet, el que no han aprés...
"la metafísica com a problema " ......... arriba. Seu i demana disculpes. El seu gest de timidesa obliga a tothom a fixar-nos en la seva figura. Heidegger i la pregunta per la cosa ... introducció a la metafísica com a problema i com a relació amb el problema. Rellegeix poc a poc el Plató de Heidegger , i en fa una lectura relligant paraules , conceptes, i desplegant cada element simbòlic del discurs platònic amb la traducció heideggeriana. Recorregut per la metafísica clàssica tot aturant-se en els autors més importants però permetent que la seva juguesca demostri que s'avança amb una contundència metodològica precisa i clara.. tanca el discurs a la fi com al principi. El problema no es tal problema...
El tribunal el mira. Falta didàctica , falta didàctica, falta didàctica ... i el geni espera pacientment que un dia alguna mirada l'avalui simplement com el que és ....aladin

4 comentarios:

Jordi Beltran dijo...

Aquest és el problema: que cal per ser un bon professor de secundària? I qui ho avalua?

Faquir hindú dijo...

Lástima no haber leído esto por la mañana: ¡ahora ya no puedo poner remedio a mis manos temblorosas ni a mi tono de voz! Y tampoco el “mal de muchos” me consuela. De todos modos, y aunque no pretendo ser ningún genio, espero no haber puesto un tapón a mi lámpara: quisiera pensar, por el contrario, que alguien la habrá recogido del suelo y habrá intentado frotarla releyendo el texto de manera individual… (que es para lo que fue escrito).

xavier dijo...

per mi molt diferent és programar i programar i l'altre parlar amb sentit del que fem dins l'aula de filosofia. El geni sembla que efectivament ha destapat avui l'ampolla per justificar que Lakatos, Habermas, Foucault,Plató , etc no són simples autors i concepcions, també són referents dins la didàctica.....

Anónimo dijo...

Hem fet tot el que hem pogut. Hores i hores d'estudi, dies sencers seguts a una cadira davant de muntanyes de llibres i apunts per jugar-nos-la tota a una carta, una lectura i una exposició davant cinc persones que et miren no saps si amb benevolència o amb indiferència. I ens falta didàctica??? Si no anem a tindre ni tan sols preferència per entrar a una aula el proper curs. Segur que tots hem aprés molt durant tota aquesta llarga preparació però, ens servirà per alguna cosa "material"?