martes, 27 de mayo de 2008

REFLEXIONS A PROPÒSIT DE LA LECTURA DEL LLIBRE "LA FORÇA D'EXISTIR" DE MICHEL ONFRAY




Si només vivim establint codificacions socials i polítiques segurament arribarem a un món buit, insípid i sense cap altre valor que una objectivitat i universalitat que converteix en homogeni tot el que molesta i cal eliminar. El codi estableix formes per regular, per presciure, per normativitzar des d'una situació de poder determinada. Mai és neutral , mai resulta innocent. Qui estableix el codi ho fa amb una voluntat concreta. Eliminar tota senyal de diferència i de fragmentació real. Aquesta pretensió fa creure "malèvolament" que el que tu dius i el que jo dic aparentement són el mateix i que la diferència de criteris només fa que emboliquem la troca i generem conflictes. Per això el codi porta a la llarga i a la curta al dogmatisme. Si no sabem de sintaxi, si no sabem les normes de circulació, si desconeixem la taula períodica dels elements químics, si no coneixem les regles ortogràfiques,.... Aquesta corrent estableix avui que només la societat serà justa i lliure si sabem funcionar per codis, per regulacions, per normes, per reglaments, per constitucions, per decrets, ..... El problema però no és aquesta regulació social que ens cal a vegades per funcionar en societat sinó més aviat la seva justificació en funció de raons que semblen que no hi ha cap altre alternativa possible. O estas amb mi o estas contra mi. Els codificadors interpreten les senyals però des dels seus registres personals. La comunitat estableix els codis que evidentement permeten que del kaos passem al kosmos. L'ordre fa la pesona i la configura en un espai gestionat i regulat que fa que visqui sempre entre camí i camí. Però el camí no resulta ser altra cosa que creure que la vida té un origen i un final. Escollir és triar un camí i el camí un final. El problema es que la caputxeta no pot sortir del camí perquè si ho fa trenca el codi establer i es converteix en una nena rebel i insolet . Una delinqüent que només busca bronca i problemes una persona conflictiva. El codi doncs justifica les bones pràctiques i regularitza les dolentes , tot classificant els paràmetres que fan que els valors bons siguin els establerts homogeniament per tots, consensuats i universalment vàlids per tothom i la resta és escòria, és mentira, és indecent.


La tradició hedonista només busca entendre que els codis crean una visió de la societat poc sincera i autèntica, poc honesta, poc capaç de poder tancar portes i ser valents.


El model de La regenta de Alas Clarin presenta un model codificador, un model de sumissió i de pautes socials establertes , el que deia fa poc de punt final. La dona es veu entregada i lliurada al marit i perd el seu paper de persona, de dona. La mare no és dona, la muller no és dona .... la resta fa que es perdi tot de la persona. El model Madame Bovary trenca amb els codis, trenca amb la possibilitat de deixar ser, de deixar fer.... Són els punts suspensius.... El que resta obert, el que es configura sempre obert i predisosat a canviar situacions , a generar dinàmiques, a .....

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Xavier!
Avui, en contra al que faig sempre, no t'escric per comentar-te el text.
De fet, voliar demanar-te un petit favor: em podries deixar el llibret de la Selectivitat de Filo?
M'aniria bé fer-li una ullada tranquil·lament!

Gràcies per endavant.
Ens veiem demà amb P, D, H, SM & N! ;)

Judith Moré.