miércoles, 5 de marzo de 2008

QUÈ ÉS AIXÒ D'EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA? UNA MATÈRIA , UNA GUARDERIA SOCIAL, UNA IDEOLOGIA POLÍTICA ?


Ja fa temps que quan va sortir la matèria d'educació per a la ciutadania vaig començar a fer un seguiment dels principals debats i notícies que anaven apareixen en els mitjans de comunicació. Fa temps que com professor de filosofia els valors socials, personals, globals em preocupen especialment. Per això quan va iniciar-se la reforma educativa en els anys 90 vaig començar a preocupar-me per intentar establir una linia pedagògica que busques l'eix transversal dels valors com a filosofia de centre, com a pla de centre. De fet en aquells anys vaig realitzar dos crèdits variables que vaig intentar aplicar a l'aula amb més o menys èxit. Les normes i els valors intentaven treballar-se dins un context prou significatiu com són els dibuixos animats, el còmic, el joc.... Després dels primers anys vaig veure que els valors apareixien en totes les programacions de les distintes matèries. Però es practicaven en el centre ? Hi ha el mateix concepte d'immigració? Tothom accepta l'inclussió social i escolar de la mateixa manera? Què vol dir responsabilitat professional? Existeix el valor del compromís amb el centre públic? O només accepto els valors en el meu espai privat ?
Per això vaig llençar una proposta a la direcció del centre amb la voluntat de poder consensuar i elaborar un projecte comú. Vaig formar una comissió concreta i vaig buscar espais com eren matèries que s'omplien de manera molt poc específica. Però en acabar el curs tot va anar novament en propostes no materialitzables. Vaig deixar d'impartir i aplicar els crèdits de valors, i el projecte no es va materialitzar.
Aleshores va apareixer aquesta nova matèria. El centre va pensar que jo era la persona més idònea. Una matèria que havia servit per criticar el govern, els polítics, la política, etc.... El departament no la va voler atribuir a filosofia i va creure que el departament de socials era com a departament el més idoni. Després de mirar tots els llibres que el mercat oferia entre un professor de música i història i jo vàrem consensuar - si es pot dir així- un llibre concret. La pol·lèmica sobre la matèria va continuar amb totes les càrregues ideològiques al damunt. Llistat de llibres més problemàtics, diferenciació entre centres privats, públics i concertats en la matèria, marc curricular per comunitats diferents com castella i lleó dominada per la majoria del partit popular que paralitza l'entrada en vigor de la matèria, etc... Pedagògicament la matèria és molt qüestionable perquè dona un espai d'una hora setmanal per treballar temes molt diversos i controvertits. D'altra banda ara hi ha una barreja de recursos de tot tipus que provenen de serveis socials, ciutadania dels ajuntaments, associacions socials i cíviques, educatius formalment i informalment, etc... El professorat té una saturació de temes , de problemes, de propostes , de recursos i només té una sola hora per treballar-ho sense cap mesura de diversitat el que vol dir treinta alumnes: nouvinguts, aula oberta, amb adaptacions, sense adaptacions, amb plans individualitzats d'atenció , etc... Per debatre, per treballar cooperativament , per treballar en grup, etc resulta estimulant. De cert és que els nois i noies en el fons responen molt bé a totes les propostes que s'ofereixen. Hi ha proves, exercicis, treballs, deures, etc amb la intenció de dignificat la matèria i donar una categoria a la mateixa. Però no hi ha ningú del centre que hores d'ara pregunti per allò que es fa ni cap tutor que busqui treballar en comú els continguts , ni cap membre del departament de socials que s'interessi per el que estic fent. L'ajuntament va proposar treballar un tema determinat i vàrem voler participar de la seva oferta de xerrades, tallers , cine forums, etc....
Però ara estic molt sorprés per la noticia que va sortir als diaris referent a una senténcia del tribunal andalús que permet que uns pares per raons filosòfiques o religioses tingui el seu fills exempt de rebre la matèria d'Educació per a la ciutadania. En primer lloc la notícia situa la filosofia i la religió en el mateix nivell perquè utilitza una O i no una I , o sigui, és un nexe que uneix o separa ? En segon lloc la notícia sembla dir que per raons filosòfiques uns pares poden tenir tot el dret a que el seu fill no rebi una matèria com aquesta. Per fi la filosofia pot fer que siguin reconeguts els drets de la ciutadania i que la llibertat d'expressió i consciència sigui objecte de jurisprudència social. Però em pregunto si ara quan torni a classe de ciutadania trobaré moltes objeccions de consciència. De fet el lpartit popular diu que si guanya les eleccions retirarà la matèria de les classes de l'ESO. Bé el que fa que jo tingui la sensació de que no importa en absolut el que faig , el que dic a les classes, el que s'explica perquè socialment no hi ha cap validesa en una matèria com aquesta on tothom pot participar en debats , forums , etc i dir la seva. Bé tothom menys el professorat que ens toca patir en silenci la matèria , bé, o el que sigui, ideologia, filosofia, religió, treballs manuals o teràpia escolar.

No hay comentarios: