miércoles, 19 de marzo de 2008

ADOLESCÈNCIA I VIOLÈNCIA : FUNNY GAMES DE M.HANEKE

CÒMPLICE :Persona que participa directa o indirectament dels fets que es presenten o s'exposen. Un còmplice és una persona que és responsable jurídicament , moralment, socialment dels fenòmens que esdevenen.
Reaccions com a públic al llarg de la pel·lícula (pràctica d'observació a l'aula de psicologia amb 10 alumnes).
Reaccions tipus A ( Nivell emocional introvertit )

Menjar-se les ungles, situar les mans tapant-se la boca, la cara, els ulls, utilitzar els braços per amagar-se de les imatges que es veuen durant la pel·lícula.
L'espectador demostra davant situacions concretes una reacció de vergonya, i una timidesa inusual. Els hi genera un neguit interior considerable, ansietat, desfici, intranquil·litat. L'espectador sent molta incomoditat com espectador i s'amaga en postures i posicions corporals que denoten significativament aquest rebuig , aquesta necessitat de resituar-se davant el que es veu i s'escolta.

Reaccions tipus B ( Nivell emocional extravertit)

Cridar i verbalitzar frases . "no aguanto este tipo de pelis" , "Ya veras ahora..." , " que hijo de puta que es el tio..." " que tonta ....." " Que desagradable la imagen...." ( referint-se a la mort del nen i la sang que es troba escampada per la televisió i la cambra) " callarse con vosotros y vosotras no se puede ir al cine.." " que horror de película"...

L'espectador demostra rebuig constant davant les situacions, es per ells una reacció d'atac frontal a la seva visió de la vida i moral. Es verbalitza el que pensen , el que senten, el que agrada i no agrada. Els sentiments dels espectadors manifesten un mirar però continuar mirant , o sigui, no retirar la vista de la pantalla. Volen no veure, diuen que no volen veure però continuen enganxats a la violència que s'ofereix a la pantalla. Diuen que desagradable , quin horror però segueixen observant amb atenció i fins i tot demanen silenci com si el ritual de la violència fos sagrat i no es pogués destorbar. L'espectador verbalitza les impressions que la pelí ofereix.

Reaccions tipus C ( nivell emocional empàtic)

Cridar ben fort, crits de ràbia, ensurts, situacions de pànic, violència continguda en el constrenyiment de les mans que tenen els punys agarrotats, els braços rígids, el cos tens. Es produeix un riure descontrolat en situacions que inversemblants, Es verbalitza " ya queda uno menos..."

L'espectador s'identifica amb la víctima i participa del joc de la pel·lícula. en el fons l'espectador atrapat per les escenes juga de manera divertida. Per això riu, per això busca la violència de la càmera que el fa còmplice quan li fan l'ullet. La càmera quan fa marxa enrere amb el "mànec a distància" fa que l'espectador quedi atrapat per les imatges i s'afegeixi a la proposta de violència justificada i legítima que el director proposa. L'espectador en aquest moment es converteix en el director de la pel·lícula i la vol veure acabar a la seva manera per rescatar ell el que li sembla moral i moralina. Sembla que aquest espectador busca la violència legítima aquella que quedaria justificada perquè es en legítima defensa, la que potser resulta més cruel i freda com a espectador, com a espectants, on instal·lats de forma còmoda demanen a crits. Més , més , més ..... L'espectador acaba convertit en un còmplice dels jocs graciosos. .....

1 comentario:

Marchelo dijo...

Xavier, molt interessant el teu comentari. Vaig veure Funny Games USa l'altre dia i la vaig comentar en el meu bloc de cine, estàs invitat a passar-t'hi. M'identifico clarament amb el nivell A!! no veig que estem davant un film amb missatge ni crítica, simplement un artefacte dissenyat per provocar... és com el passatge del terror del tibidabo, pagues per passar-ho malament!

Salutacions, molt interessant el bloc!!