jueves, 3 de enero de 2008

LA FARMÀCIA D'EPICUR


Hi ha autors com Epicur que hauriem de tornar a llegir en aquests dies de tan enrenou amb els bisbes enaltint la familia cristiana i fent política des dels pulpits. Els remeis que ens proposa Epicur son quatre : "A déu no se l'ha de temer, la mort és insensible, el bé és fàcil de fer, el mal, fàcil de suportar."

Sorpren que avui en pler segle XXI encara ens tinguem por entre nosaltres. Potser en aquest sentit la religió ja va sent hora que no busqui fonamentar la seva fe en el seu déu en les pors als altris. Precisament la doctrina cristiana sembla que proposava més l'amor al proïsme que l'odi i la por als estrangers, als estranys, als altris. Però en la manifestació pública de Madrid el passat diumenge sembla que les coses no són així. Parlar que la defensa de la llibertat sexual, de la llibertat social, de la llibertat política no hauria de ser cap perill per la democràcia. Si en canvi fomentar la separació entre persones, entre éssers humans. La veritable creuada que la Jerarquía catòlica ha volgut impulsar aquestes festes fa preveure que per la religió és important recuperar -no el poder que sempre ha tingut - sinó la seva imatge social dins l'espai civil. Ara bé sembla que amb acusacions contra un excès de laicisme dins la societat civil no van pel bon camí. El seu radicalisme com argumentació els acaba desacreditant socialment i només fa que alguns sectors més bel·ligerants fonamentin i justifiquin els seus discursos segregadors, antidemocrates, antinacionalistes, antihumans......

Epicur pensava que per una vida feliç era indispensable allunyar-nos de la religió i les seves creences. Epicur i Lucreci-un altre seguidor del mestre del jardí- pensaven més aviat en cultura religiosa plena de superstició i fanatisme , i en aquest sentit sembla que es torni a incloure aquests estigmes avui en dia dins les religions que es prediquen. En els temps del profetes com Jeremíes o Ezequiel la paraula era utilitzada per denunciar més que anunciar res. La denúncia profética servia perquè la societat s'adonés dels seus veritables sacrilegis religiosos. No permetre, prohibir, interrompre, falsejar, mentir, enganyar eren les eines que aleshores el poble i els seus sacerdots utilitzaven per manipular als fidels de totes les tribus de la Judea i Palestina.

Qui interpreta la divinitat ? Qui és capaç de respondre en nom de déu per dictaminar el que resulta correcte o no ? 42 bisbes dels 74 que hi ha a Espanya demostren en un acte com aquest que hi ha una unitat en un tipus de fe carismàtica, ofensiva, dogmàtica i irreverent amb la sensibilitat dels col·lectius de marginats, de gent que pateix el dolor i l'odi en la seva pell a diari.

Sorprèn encara més els pactes que el govern socialista ha realitzat en aquests temps:

cada espanyol o espanyola paga 3.5 euros per el manteniment de l'esglèsia catòlica, això vol dir que el coeficient de IRPF a un 0,7 % fent que sigui Hisenda qui treu dels seus ingresos aquesta quota en detriment dels espanyols i espanyoles que pagen el 100% . Dins les escoles públiques i amb diners públics l'Estat paga el professorat de religió que en moltes ocasions dona classe a un 3% de l'alumnat del centre. D'altra banda ha conseguit que la matèria com Educació per a la ciutadania sigui totalment adaptada al seu ideari religiós en aquells centres privats i concertats que així ho vulguin , fins i tot , eliminant la matèria tot amagant-se en un excès de "vista grossa" per part de la inspecció educativa. I respecte a les lleis socials a favor de la despenalització total de l'avortament o la inclussió de l'eutanasia , el propi govern ha volgut deixar-les encara en l'oblit per no molestar l'esglèsia catòlica.

Segurament en aquests moments no podem tenir un debat seré sobre el tema perquè no resultaria just dir que tota persona cristiana o catòlica està d'acord amb les manifestacions de Madrid. De fet el cardenal de Barcelona , Martínez Sistach no hi ha assistir segurament pels seus motius personals. Però retornant als profetes de l'Antic Testament seria important denunciar una religió que comença a ser un espai de discordia , d'odi, de separació. La por és l'antesala de l'obediència -tal com deia Epicur- necessària per fer prevaler l'autoritat dels sacerdots o bisbes. Els cultes religiosos doncs acaben manifestant la feblesa i impotència dels humans enfront de la vida. L'actitud de l'esclau -ens dirà Epicur- és adular, suplicar, sotmetre's per aconseguir favors dels deus . Epicur en els fons busca una forma de relacionar-se amb la vida més racional, més científica, més lluny de la por. Per això el seu atomisme tenia aquest objectiu: buscar dins la natura la pròpia explicació de l'ésser humà. Es tracta d'humanitzar déu acostant-lo a l'home i la dona. En el fons es tracta de "relligar-nos " d'una manera diferent amb el misteri de la vida. No obeint una esglèsia, uns sacerdots, sino sentir-nos units i vinculats entre nosaltres com a persones humanes.

2 comentarios:

Judith Moré dijo...

Estic batejada, però no sóc practicant ni tampoc creient.
De fet, a casa meva no ho som. I el meu bateig, va ser una simple cerimònia típica entre recient nascuts.

A mida que m'he anat fent gran, he descobert (jo mateixa) que l'església pretén tractar-nos tanmateix com ho feien al segle XV.

Personalment, crec que estan molt equivocats seguint aquesta "política". Doncs, són pocs els que encara creuen en "la Divinitat absoluta que tot ho veu".

Per altra banda, espero i desitjo que a les properes eleccions no surti el PP. Doncs seria retornar uns anys enrere. O, dit d'una altre manera, seria com desfer el que tant ens ha costat.

En fi... Com diria la meva àvia: "Con la iglésia hemos topado".

Tingues un bon final de vacances. I que et portin moltes coses els Reis Mags d'Orient.

Judith

Anónimo dijo...

Creamos o no la iglesia siempre ha estado ahí y siempre ha tenido protagonismo en la historia y por desgracia, creo que por mucho tiempo lo seguirá teniendo, es uno de los pilares que mantiene el govierno de este país, sea el PP, el PSOE o quien sea, al fin y al cabo todos nos engañan y lo mejor es que nos dejamos engañar.


...La única iglesia que ilumina es la que arde...

CARMEN